Introducció
Diuen que vivim temps de crisi, però no és real. Es tracta d’una crisi sistèmica, de model, generada com a conseqüència de la necessitat d’establir noves posicions sobre el taulell, recuperar les cartes marcades i tornar-les a repartir per iniciar un joc més lucratiu.
La crisi financera, del deute sobirà i l’esclat de la bombolla immobiliaria deixen en evidència la fragilitat d’un model ideat per afavorir l’acumul·lació, l’especulació i el creixement, però no per la via de la producció real, de la creació de valor o del desenvolupament, sinó per endeutament, fomentant relacions de dependència, d’assistencialisme i control.
Hem viscut temps d’engany, amb la falsa il·lusió d’un creixement que ens permetia disposar de serveis públics gratuïts, noves infrastructures, bens i productes. Ens han fet creure en les bondats d’un sistema que ens permetia obtenir tot això fàcilment. Però nomes era una il·lusió. Els mateixos que van regalar crèdit sense mesura, ara reclamen el deute. Un deute inflat per clausules, comissions i interessos abusius, amparats en unes lleis creades a mida, tot perfectament planificat per fer explotar la bombolla en el moment oportú i fer-nos veure que no tenim res, que no ens podem permetre “luxes”.
Com que el diner fàcil que van posar en circul·lació per crear aquesta il·lusió ja no flueix, ara només podem pagar el deute amb els nostres estalvis, bens i propietats, perfectament detallats a la lletra petita dels contractes i hipoteques.
Com que no es genera inversió, producció ni ocupació, cau el PIB nacional i la recaptació per impostos. Els polítics ens diuen ara que no es poden mantenir els serveis i recursos públics, perque es van financiar per la via de l’endeutament, refinanciant any rera any un model deficitari, reflex d’una nul·la capacitat de gestió i visió de futur.
El sistema ha fallat, a nivel micro i macro, a nivell econòmic i polític, tant per les persones, com les empreses o els propis estats. Ens trobem amb desnonaments, grups empresarials que fan fallida i administracions que han de malvendre les seves infrastructures, els seus recursos naturals i serveis socials. Es privatitzen els recursos pagats amb diners públics, i es socialitzen les pèrdues d’empresaris, banquers i l’expoli dels nostres polítics.
Per què ha passat això? Com ha estat possible?…
Hem jugat amb les cartes marcades, i sense conèixer les regles del joc.
El sistema econòmic capitalista no te finalitats socials. Es fonamenta en un únic objectiu, maximitzar el capital. Fa servir eines monetàries i legals que fomenten valors com la competència, avaricia, afany de lucre, acumul·lació, especul·lació, etc.
És un model que genera efectes negatius: repartiment desigual de la riquesa, empobriment, dependència, insatisfacció personal, privatització i sobreexplotació dels recursos naturals. Per tot això, cal construir un model econòmic i social alternatiu.
Un model on el centre siguin les persones i les seves necessitats.
· més just, equitatiu i sostenible
· que fomenti la llibertat de les persones, i no la seva dependència,
· que faciliti el canvi personal i empresarial, en benefici del bé comú,
· que parteixi de la consciència col·lectiva, cooperació i solidaritat
· que generi desenvolupament i benestar
Ja existeixen models com aquest, per exemple, l’economia del Bé Comú, de Christian Felber.
També existeixen empreses que treballen en l’àmbit de l’economia social, per exemple, les que formen part de la Xarxa d’Economia Solidària. Cooperatives, fundacions, societats laborals o associacions, que enfoquen la producció cooperativa, en el consum responsable, en la comercialització justa, en les finances ètiques, en les monedes socials o en la generació i gestió dels comuns.
Els darrers anys hem pogut veure que existeix també una massa social crítica, activa, que demana un canvi (15M, …)
Tenim el model, tenim els actors econòmics, tenim la força social, tenim la … què ens falta?…
· Perdre la por.
· Creure que és posible.
· Canviar els nostres hàbits de consum.
· Participar en noves formes de relacionar-nos (ecoxarxes, banc del temps, …)
El nou model ha de ser complert. Ha de permetre recuperar la soberania de la societat, en tots els àmbits: soberania alimentària, energètica, política, econòmica, tecnològica, cultural, …
L’alternativa local social
Des de la Xarxa ECO considerem que el nou model ha de sorgir des de baix, recuperant valors que permetin iniciar una transformació social profunda. Retornant a l’ambit local i l’autogestió.
Proposem un model econòmic sostenible, basat en el consum ecològic i responsable, en la producció de proximitat, en la cooperació i l’intercanvi. Un model que permeti recuperar els bens comuns i les relacions personals.
Volem construïr col·lectivament un model que ens alliberi, que ens faciliti l’accés a formes de viure que ens ajudin a realitzar-nos com a persona. Un model en armonia, en equilibri, a nivell personal, social i territorial.
Fer-ho no és fàcil, hem de desaprendre molts tabús, normes, imposicions i creençes. Hem de recuperar valors i fomentar la intel·ligència col·lectiva i els projectes horitzontals.
A la Xarxa ECO hem aprés a relacionar-nos pensant en el bé comú, hem creat projectes autònoms d’autoocupació i participem en projectes col·lectius de producció que ens abasteixen de productes i ens permeten aprendre a ser més autosuficients.
Estem en transició, generant una oferta de productes, serveis, bens i recursos disponibles en moneda social, que ens ajudin a alliberar-nos i a dependre menys de l’euro i del mercat capitalista.
Considerem que cap nou sistema podrà emancipar-se del capitalisme mentre faci servir les seves monedes oficials. Per això fem servir la nostra pròpia moneda. Una moneda purament social i alternativa, però entenem l’economia com un ecosistema, a on poden coexistir diferents monedes (altenatives, oficials, complementàries,…).
La moneda social ECO (unitat de mesura d’intercanvi) no te valor propi, només representa el valor d’allò que és real, els productes, serveis, bens i recursos.
· No afavoreix l’acumul·lació ni l’especul·lació.
· No te interessos ni comissions.
· És abundant i descentralitzada.
· Fomenta la cooperació i la solidaritat.
Sistema econòmic autònom.
· Visió global i gestió local
· Coordinació territorial. Intercanvi, cooperació i cocreació.
Sobirania popular.
· No ho podem fer amb lleis adverses, que han estat pensades per afavorir al capital.
· No ho podem fer amb polítics que governen contra els interessos i les necessitats de les persones.
· Hem de canviar les regles del joc polític i econòmic. Sobirania popular. Democràcia real i participativa.
